Després del teu silenci estricte

4 09 2010

https://i1.wp.com/elnostremon.wikispaces.com/file/view/vicent_estally.jpg/56108134/vicent_estally.jpg

 

PROPIETATS DE LA PENA

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Llibre de les meravelles, Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993)

 

El 4 de setembre de 1924 naixia a Burjassot (Horta Nord) Vicent Andrés Estellés que se’n va anar de vacances el 1993. La tinta de la seua ploma no s’esborra.
Anuncis




Sistema electoral cubà

24 08 2010

La primera llei electoral dictada després del triomf de la Revolució va ser la No. 1305 de 1976, la qual, a partir de l’establert en la Constitució, en referèndum efectuat el 15 de febrer del mateix any, va regir els processos electorals fins a 1979. Els electors cubans han estat acudint a les urnes cada dos anys i mig des de 1976, per a les eleccions locals.

Després d’un continu perfeccionament del sistema electoral en l’actualitat, els electors trien directament als seus legisladors, igual que als seus representants en les assemblees provincials i municipals.

El període de mandat dels delegats a les assemblees municipals de dos anys i mig no va sofrir canvis, es va elevar a cinc anys el dels delegats a les assemblees provincials i es va mantenir el de cinc per als diputats a l’Assemblea Nacional. Des de 1992 el procés electoral es realitza en dues etapes: la primera per a l’elecció dels delegats municipals i la segona, per a l’elecció dels delegats provincials i els diputats a l’Assemblea Nacional del Poder Popular.

El Partit no nomena ni promou candidats

El Partit Comunista de Cuba no és un Partit electoral, sinó la continuïtat històrica del Partit revolucionari que José Martí va organitzar per a unir als cubans i arribar a la independència.

Inscripció universal, automàtica i gratuïta de tots els ciutadans

Es tracta d’un dret que s’exerceix amb la màxima facilitat a l’accedir a l’edat de 16 anys. Previ a les eleccions les llistes d’electors es fan públiques en cada circumscripció, per a propiciar que tot absent, pel motiu que sigui, reclami i obtingui la seva incorporació. Si tanmateix per qualsevol causa no aparegués en la llista corresponent, pot incorporar-se a ella en el moment de la votació en el lloc de residència, acreditant solament el seu veïnatge i edat.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Vivo en Cuba… !Y Qué!

8 06 2010

Cierto que no se escoge el lugar donde se nace, pero cuando sucede, poco a poco se aferra a patrones y cánonesestablecidos por la sociedad. Pertenezco a una generación que vive bajo la macanuda obra revolucionaria. Del capitalismo tengo referencia a través de la historia, las vivencias de personas en la Cuba antes de 1959 y las informaciones que por diversos medios se publican.

No creo pertenecer a un pueblo perfecto, ni aspiro visualizarlo en este mundo; pero aquí soy parte de un constante cambio en pos de una mejor calidad de vida. Mi presidente no se corrompe, las operaciones a mi madre, complejas por cierto, solo costó un apretón de manos al cirujano y su equipo, formados todos en este período que una minoría intentan desahuciar.

Vivir en Cuba es una especie de privilegio, aún más, cuando muchísimos obreros se desloman en trabajos inseguros, plurales; no es que estemos exentos de problemas, sí, los tenemos, sabemos cuales son y lo más importante es la transformación de sus efectos nocivos que se contraponen a los intereses generales de los habitantes de este archipiélago.

Hoy en el barrio se habla de nominación, de virtudes, méritos capacidades entre vecinos; ocupan hilos conductores la agricultura urbana y suburbana, sustitución de importaciones, producciones de leche, carne, reorganización de la fuerza laboral, economía, construcción de viviendas, temas diversos que encuentran escenarios de discusión siempre sobre la base del respeto mutuo. Los Cubanos y las Cubanas polemizan más por estos días de béisbol, y si la novena de Industriales es realmente el equipo insigne de la pelota en el país, que del fallecimiento de preso común Orlando Zapata Tamayo; no se trata de insensibilidad, más bien es sentido común, todo sabemos que en materia de salud con la mayor de las Antillas no se juega.

Si me tocó nacer en este país, sería más honesto contribuir a su desarrollo, continuarllamando hermano a cualquiera de mis coterráneos, a defender un proceso que forma con principios éticos.

Carlos René Delgado
Kaosenlared





Ens hi hem deixat la pell

29 04 2010

Qui anava a imaginar-se que el partit de hui entre l’Inter i el Barça esdevindria un reflex de la nostra societat.. L’antifutbol ha guanyat al futbol, les provocacions i actes impresentables han passat una vegada més per sobre de la serietat, la bellesa i la feina ben feta d’un Barça que efectivament s’hi ha deixat la pell.

 

A València, per desgràcia estem més que acostumats a aquesta situació, l’antipolítica guanya dia rere dia a la política, fent de la demagògia i del mal fer, el pa nostre de cada dia. Tot i així sabem que el Barça no es rendirà i seguira plantant cara a la lliga, exactament igual que nosaltres, que tampoc ens rendim i igual que el Barça plantarà cara a l’antifutbol amb futbol, nosaltres colp rere colp seguirem plantant cara a l’antipolítica amb res més que la política.

 

El Barça haurà de guanyar la lliga, perquè com en la nostra lluita, sols hi han dues opcions, o és guanya o és perd, o fas la política o te la fan. O recuperem el país o acabaran d’apropiar-se’l. De vegades sembla que ens trobem en un bucle infinit, que tot siga dit inspira una certa por, però una vegada i una altra, els agrade a alguns o no els agrade, el destí (o potser la bogeria) ens aboca al reflex del Barça i perquè no, potser encara més, del nostre Llevant. El gran Barça demostra quasi contínuament que la feina ben feta té els seus fruits, i per la seua banda, de manera més modesta, el Llevant també demostra que quan les coses es fan bé, tot és possible. No fem dels contratemps la nostra tomba, no ens ho podem permetre.

 

Per això ara més que mai hem de guanyar la lliga, per això ara més que mai hem de recuperar el País. Perquè la feina ben feta no te fronteres ni rival. I nosaltres, una vegada més, ens hi deixarem la pell.





25 d’Abril, una vegada més, doblement lleials

25 04 2010

Un any més, com cada 25 d’Abril, desenes de milers de valencians vam sortir al carrer per a defendre les nostres llibertats nacionals. La manifestació d’enguany però, marca una diferència amb totes les anteriors, una diferència que evidència una resistència que no sols no retrocedeix sinó que aguanta els cops i avança paset a paset. Per primera vegada en la història del 25 d’Abril, la jornada va transcórrer sense cap incident i sense cap provocació, València va ser nostra.

Lluny queden els 9 d’Octubre que havien d’acabar amb llàgrimes als ulls, cada vegada en som més, ells ho saben, ells saben que valència serà nostra, més tard o més prompte, però ho serà. Sols s’ha de donar una condició, que ahir es va donar, tot el nacionalisme català al País Valencià va demostrar que, tot i que no és fàcil, és capaç d’unir-se en un sol acte.

Ahir vam justificar una vegada més les dues “L” que llueix orgullós l’escut de la ciutat de València, les dues “L” de “Lleial” “Lleial”, una vegada més vam demostrar que en la lluita contra Castella i contra el feixisme València sempre és doblement lleial.





A la tercera va la vençuda!

18 04 2010

Hola a tots! Benvinguts a Aixades i Paraules, un nou projecte que encete amb energia. Si sóc sincer, he de reconèixer que és la segona o tercera vegada, potser la quarta, que em decidisc a obrir un bloc i com podeu vore sense massa èxit.. Ara bé vist des de la distància, potser no tenia suficients coses sobre les que parlar, o bé no sabia fer-ho.

Ara, quasi dos anys després d’iniciar el primer bloc (que no aconseguisc recordar com és deia) i de provar tots els serveis distints de blocs existents, estic ací de nou. Amb més ganes que mai inicie un projecte més, i aquest any ja en van molts. Crec que és el moment idoni, sobre aquestes dates fa dos anys justos, pel 25 d’Abril, començava el meu compromís amb una de les entitats de les quals ara forme part activament, ara després d’un últim any extremadament intens (i de vegades estressant), ja no puc parlar sols d’una única entitat, ni d’un sol projecte.

Per a bé o per a mal, tot això m’ha fet viure una infinitat de situacions i experiències que se’m fa necessari abocar a algun lloc. Des de les càrregues policíals al Cabanyal fins a les experiències a Euskal Herria (capaces de fer reflexionar ben a fons), passant per la revitalització d’un municipi que pareixia adormit i que pareix que és comença a moure i que ens donarà moltes coses de les que parlar, un poble que és el reflex de tot un país que pareix que de vegades ens dona l’esquena als qui més l’estimem.

És la primera entrada i no vos vull començar a marejar amb deliris, així que sols dir-vos que ací sereu tots benvinguts i vos convide a participar ja siga mitjançant els  comentaris o fins i tot enviant material si ho considereu necessari.

Ens veiem!