Malgrat tot, estem molt vius (publicat a “La Flama” en solidaritat amb Estem Vius)

6 08 2011

Uns dies enrere vaig rebre una trucada dels companys d’Estem Vius, una més, i ja en van moltes -massa- en pocs mesos. Només penjar el telèfon, i mentre escric aquestes línies, no puc evitar recordar com el meu televisor es tornava negre amb un cop brusc però esperat, era el 17 de febrer de 2011 i ens havien deixat #sensesenyal.

Són moltes les agressions que s’han produït contra la cultura catalana els darrers mesos al País Valencià, mentre assistim atònits a un ball de cadires que mai esdevé canvi real. Apagada de TV3, persecució del català a l’escola, persecució al teatre, censura d’actes i concerts… És ben cert que sempre que ens trobem al voltant d’unes eleccions, aquestes situacions es donen amb excessiva freqüència, malgrat això, potser estem vivint la major ràfega d’atacs dels últims anys.

Els atacs de la dreta més rància s’acceleren contra tot allò que sone a cultura, és por, ens diuen alguns. Por de que? Els resultats electorals els donen plena llibertat per fer i desfer a les corts i a molt pobles. Aleshores, por de que? De la vida, del moviment, de l’alegria. Aquest brot in(?)esperat i desesperat, sense discreció, sembla que únicament busca, de manera exagerada i desproporcionada, posar fre a una cultura que ha deixat de ser un infant i s’ha fet gran. Que el lector no en tinga dubte, veure com a madurat la criatura, ha exasperat la dreta, que ha esdevingut l’infant que no controla els seus moviments, que colpeja, ara ací i ara allà.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis




Del Tirant de Rock a l’Amplifica’t

1 04 2011

“Podríem imaginar aquest disc com una finestra oberta a una costera escarpada, llunyana i plena de corredors i corredores de fons. No hi ha camí i cadascú ha de buscar el seu. Tanmateix, també podem entendre’l com una proposta de com pensem que ha de ser el món de la música actual: amb igualtat d’oportunitats per a tothom, amb la varietat de concepcions musicals que abasta el rock, amb lletres cultes i frívoles, amb cançons d’evasió i de compromís, amb potents distorsions i dolcíssimes balades que “electrifiquen” la nostra llengua i la carreguen de ritme i de vitalitat. Sense dubte, ens quedem amb aquesta segona opció. De fet, ja hem connectat el nostre aparell i ens disposem a escoltar la nostra música amb l’esperit satisfet…”

Aquest escrit apareix a la contraportada d’un CD que pocs dies enrere va arribar a les meues mans. L’escrit, acompanyat del logo d’Acció Cultural i del logo del Bloc de Progrés Jaume I, és només l’envoltori d’una cosa molt més gran, una joia difícil de trobar, un disc del Tirant de Rock que, si deduïsc correctament, seria del 1995. Potser alguns dels que esteu llegint sabeu perfectament que va ser el Tirant de Rock o que va significar i fins i tot hi vau participar d’una manera o d’una altra, però també és probable que molts no sapigueu de que parle.

Als anys 90, amb la voluntat de garantir la vitalitat del català entre els i les joves, Acció Cultural del País Valencià va iniciar la promoció de la música rock i pop en català, amb l’organització dels festivals i dels circuits Tirant de Rock que van arribar a un public impensable i que van promocionar grups que avui són professionals i que han dut la música en català a llocs on era impensable. Ara és potser, el moment en que hem de mirar enrere i veure tot el que allò va significar, la música en català gaudeix d’una vitalitat mai vista, i els grups valencians són molt importants tant en qualitat com en innovació dins del panorama musical català. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





25 d’Abril, una vegada més, doblement lleials

25 04 2010

Un any més, com cada 25 d’Abril, desenes de milers de valencians vam sortir al carrer per a defendre les nostres llibertats nacionals. La manifestació d’enguany però, marca una diferència amb totes les anteriors, una diferència que evidència una resistència que no sols no retrocedeix sinó que aguanta els cops i avança paset a paset. Per primera vegada en la història del 25 d’Abril, la jornada va transcórrer sense cap incident i sense cap provocació, València va ser nostra.

Lluny queden els 9 d’Octubre que havien d’acabar amb llàgrimes als ulls, cada vegada en som més, ells ho saben, ells saben que valència serà nostra, més tard o més prompte, però ho serà. Sols s’ha de donar una condició, que ahir es va donar, tot el nacionalisme català al País Valencià va demostrar que, tot i que no és fàcil, és capaç d’unir-se en un sol acte.

Ahir vam justificar una vegada més les dues “L” que llueix orgullós l’escut de la ciutat de València, les dues “L” de “Lleial” “Lleial”, una vegada més vam demostrar que en la lluita contra Castella i contra el feixisme València sempre és doblement lleial.