Malgrat tot, estem molt vius (publicat a “La Flama” en solidaritat amb Estem Vius)

6 08 2011

Uns dies enrere vaig rebre una trucada dels companys d’Estem Vius, una més, i ja en van moltes -massa- en pocs mesos. Només penjar el telèfon, i mentre escric aquestes línies, no puc evitar recordar com el meu televisor es tornava negre amb un cop brusc però esperat, era el 17 de febrer de 2011 i ens havien deixat #sensesenyal.

Són moltes les agressions que s’han produït contra la cultura catalana els darrers mesos al País Valencià, mentre assistim atònits a un ball de cadires que mai esdevé canvi real. Apagada de TV3, persecució del català a l’escola, persecució al teatre, censura d’actes i concerts… És ben cert que sempre que ens trobem al voltant d’unes eleccions, aquestes situacions es donen amb excessiva freqüència, malgrat això, potser estem vivint la major ràfega d’atacs dels últims anys.

Els atacs de la dreta més rància s’acceleren contra tot allò que sone a cultura, és por, ens diuen alguns. Por de que? Els resultats electorals els donen plena llibertat per fer i desfer a les corts i a molt pobles. Aleshores, por de que? De la vida, del moviment, de l’alegria. Aquest brot in(?)esperat i desesperat, sense discreció, sembla que únicament busca, de manera exagerada i desproporcionada, posar fre a una cultura que ha deixat de ser un infant i s’ha fet gran. Que el lector no en tinga dubte, veure com a madurat la criatura, ha exasperat la dreta, que ha esdevingut l’infant que no controla els seus moviments, que colpeja, ara ací i ara allà.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »