Hola territori, adéu prejudicis!

9 12 2010

https://i2.wp.com/stressadinha.blogs.sapo.pt/arquivo/20060427231417-andar.jpgDiuen que hi ha diverses raons per les que hom entra a una organització -o a més d’una-, no seré jo el que les explique, crec que forma part de l’autoaprenentatge de cadascú. De la mateixa manera, ha d’haver diverses raons per les que hom s’hi queda, raons d’aquelles que t’omplin, que et realitzen com a persona i com a part d’un moviment i d’una societat, imagine que aquestes raons han d’anar lligades a allò que més ens agrada de la feina que fem.

Sovint, tots els qui dediquem gran part del nostre temps a un projecte en el que creiem, cometem certs sacrificis personals, renunciem a hores de son per a omplir de cartells una comarca, o renunciem a un sopar d’amics per a acudir a un concert que organitzem -o en el que col·laborem- a infinits quilòmetres de casa. Tot això és segurament la causa per la que no tot el món està disposat a comprometre’s amb un cert projecte.

És habitual veure entre gent relativament polititzada però “sense carnet” prejudicis, sobretot territorials. De vegades els prejudicis deriven de complexos, però en els que sempre intervé -com en tot prejudici- la desconeixença. Aquesta situació la podem trobar també en gent “amb carnet”.

És precisament superar eixos prejudicis els que ens realitza com a persones que participen d’un cert moviment.

Enguany, la meua relació amb diverses organitzacions m’ha permès recórrer el territori com no ho havia fet mai, en poc més d’un any he anat de nord a sud dels Països Catalans, he pogut visitar pobles als quals no haguera anat si no fora per la feina que faig a les diverses organitzacions i això m’ha permès conèixer el territori, però també moltes persones.

Jo tinc clar que recórrer el país, és allò que més m’agrada de la meua feina, ja no em suposa cap sacrifici passar hores dins d’un cotxe per a anar a l’altra punta del país, lluny queden els temps en que Gandia o Sueca em pareixen lluny, ara Alacant o Girona em pareixen prop.

Aquest any m’ha demostrat que tot prejudici és falta de patejar el territori. Per exemple, aquells valencians o principatins -”nacionalistes” o no- que neguen que som una sola nació o que tenim una única cultura, aquells valencians que és desmarquen d’altres territoris del mateix País Valencià, uns i altres, tots aquells que tenen prejudicis de qualsevol tipus és que els falta recórrer el nostre país, conèixer els nostres pobles i la nostra gent, banyar-se a les nostres aigües, pujar a les nostres muntanyes. Els recomane fer-ho, a mi és el que més m’omple del que la meua militància m’ha permès fer. No imitem al fascio fent de la ignorància bandera.

Conèixer el territori i dir adéu als prejudicis, és l’única manera de tirar endavant qualsevol projecte nacional o social.

Anuncis