Sistema electoral cubà

24 08 2010

La primera llei electoral dictada després del triomf de la Revolució va ser la No. 1305 de 1976, la qual, a partir de l’establert en la Constitució, en referèndum efectuat el 15 de febrer del mateix any, va regir els processos electorals fins a 1979. Els electors cubans han estat acudint a les urnes cada dos anys i mig des de 1976, per a les eleccions locals.

Després d’un continu perfeccionament del sistema electoral en l’actualitat, els electors trien directament als seus legisladors, igual que als seus representants en les assemblees provincials i municipals.

El període de mandat dels delegats a les assemblees municipals de dos anys i mig no va sofrir canvis, es va elevar a cinc anys el dels delegats a les assemblees provincials i es va mantenir el de cinc per als diputats a l’Assemblea Nacional. Des de 1992 el procés electoral es realitza en dues etapes: la primera per a l’elecció dels delegats municipals i la segona, per a l’elecció dels delegats provincials i els diputats a l’Assemblea Nacional del Poder Popular.

El Partit no nomena ni promou candidats

El Partit Comunista de Cuba no és un Partit electoral, sinó la continuïtat històrica del Partit revolucionari que José Martí va organitzar per a unir als cubans i arribar a la independència.

Inscripció universal, automàtica i gratuïta de tots els ciutadans

Es tracta d’un dret que s’exerceix amb la màxima facilitat a l’accedir a l’edat de 16 anys. Previ a les eleccions les llistes d’electors es fan públiques en cada circumscripció, per a propiciar que tot absent, pel motiu que sigui, reclami i obtingui la seva incorporació. Si tanmateix per qualsevol causa no aparegués en la llista corresponent, pot incorporar-se a ella en el moment de la votació en el lloc de residència, acreditant solament el seu veïnatge i edat.

Postulació dels candidats pels propis electors

La base del sistema és l’elecció dels candidats directament per la població. Els delegats de base constitueixen aproximadament la meitat dels membres del parlament nacional.

Els candidats per a aquesta responsabilitat —dos com a mínim i fins a vuit— són proposats i triats pels electors en reunions públiques de les diverses zones veïnals o barris que componen cada circumscripció electoral. Per a ser triat cal rebre més del 50% dels vots vàlids.

Inexistència de campanyes electorals

La difusió de les fotografies i les biografies dels candidats, confeccionades de manera uniforme, és una tasca que realitza la comissió electoral en cada circumscripció. En igualtat de condicions es porta a terme la divulgació sobre els candidats i aquests no poden realitzar pel seu compte activitat de propaganda a favor de la seva candidatura.

Total transparència dels comicis

El vot és totalment secret.

A l’iniciar-se la votació els integrants de la taula electoral conviden al públic a comprovar que les urnes estan completament buides abans de procedir a segellar-les sota la custòdia dels nens que les cuidaran durant tota la jornada.

L’acte individual de marcar la butlleta, es realitza en total secret. Una vegada marcada la butlleta l’elector la diposita a la urna. Els vots obtinguts per cada candidat i els resultats finals de cada col·legi electoral són exposats, públicament, a l’exterior dels col·legis i en altres llocs de la circumscripció.

Al concloure la votació es realitza l’escrutini de forma pública en el propi col·legi electoral. A més dels ciutadans cubans també poden estar presents els estrangers que així ho desitgin.

En el cas de l’elecció dels delegats de les assemblees provincials i dels diputats a l’Assemblea Nacional del Poder Popular s’apliquen els mateixos principis ajustats al fet que ells haurien de ser electes per un electorat molt major, per municipis o districtes electorals que comprenen nombroses circumscripcions, generalment diverses desenes d’elles.

Les assemblees municipals postulen als candidats per a aquests càrrecs a partir de la reforma introduïda en la Constitució de la República, però tots ells són sotmesos a elecció directa i secreta pels electors del respectiu municipi o districte electoral.

Claredat i massivitat en la integració de les candidatures

Les propostes per a integrar les candidatures són fetes pels propis delegats de circumscripció i les diverses organitzacions socials —entre altres, els sindicats obrers, les associacions camperoles, les organitzacions estudiantils, de veïns, de dones— i són objecte de nombroses consultes, anàlisis abans de l’aprovació final per les assemblees municipals que decideixen a qui hauran de postular com a candidats al conjunt dels electors.

Els candidats a diputats i a delegats a les assemblees provincials realitzen reunions i trobades amb els electors del seu districte però ho fan junts, excloent tota forma de promoció individual.

En totes les eleccions el vot és enterament voluntari, encara que es procura estimular la major concurrència a les urnes i se’ls facilita a tots poder fer-ho, per això aquest resulta massiu.

Processos electorals

La Llei Electoral vigent estableix dos tipus de processos electorals:

• Les eleccions generals, que s’efectuen cada cinc anys per a triar als diputats a l’Assemblea Nacional i als delegats a les assemblees provincials.

• Les eleccions parcials, que es duen a terme cada dos anys i mig per a triar als delegats a les assemblees municipals.

Dret al sufragi

Tots els cubans, homes i dones, inclosos els membres dels instituts armats, que hagin complert els 16 anys d’edat i estiguin en ple gaudi dels seus drets polítics poden participar com a electors en les eleccions i referèndums que es convoquin.

Votar és un acte totalment voluntari.

Tots els electors tenen el dret a ser triats com a delegats i diputats, encara que en aquest últim cas han d’haver complert els 18 anys d’edat.

Estan exclosos d’aquest dret els incapacitats mentals, prèvia declaració judicial de la seva incapacitat, i els que estiguin complint sanció per delictes comesos.

Circumscripcions electorals

Les circumscripcions electorals del municipi es determinen per a cada elecció per la Comissió Electoral Provincial, a proposta de la municipal corresponent, segons la quantitat d’habitants del municipi.

Comissions electorals

Per a organitzar, dirigir i validar els processos electorals que se celebrin, per a cobrir els càrrecs electes dels òrgans del Poder Popular i per a la realització de referèndums, es creen comissions electorals.

La Comissió Electoral Nacional es crea pel consell d’Estat, amb facultats per a organitzar, dirigir i validar els processos electorals en tot el territori nacional, entre les seves importants funcions té la d’establir normes complementàries a la Llei Electoral i designar a les comissions electorals provincials.

Les comissions electorals de circumscripció, designades per la Comissió Electoral Municipal corresponent, tenen entre les seves principals funcions la d’organitzar i portar a terme les assemblees de veïns per a postular als candidats a delegats a les assemblees municipals; definir els col·legis i designar les taules electorals de cadascun d’ells, així com, rebuts els resultats de l’escrutini en cada col·legi, realitzar el còmput dels vots i fer públic el resultat de la votació.

Col·legis i meses electorals

En cada circumscripció, tenint en compte la quantitat d’electors, es creen tants col·legis electorals com resultin necessaris per a facilitar el vot dels ciutadans.

En cadascun d’ells es designa una mesa electoral que compleix l’establert en la Llei Electoral, les disposicions de les comissions electorals i el manteniment de la disciplina durant el procés de votació, a més, examina les reclamacions que formulin els ciutadans i realitza l’escrutini dels vots.

Registre o padró electoralNominació de candidats a delegats a les assemblees municipals del Poder Popular

Els candidats a delegats a les assemblees municipals són postulats en reunions d’electors en les àrees veïnals que s’hagin organitzat per a aquest fi en la circumscripció electoral, convocats per la Comissió Electoral de Circumscripció. Tots els electors participants de la reunió tenen dret a proposar candidats. No està permès fer-ho en nom d’una organització o organisme. Les proposicions les fa a títol personal el ciutadà, que explicarà els mèrits i qualitats del proposat. Les propostes són sotmeses a votació a mà alçada i entre ells en cada reunió de veïns, resulta nominat el que obtingui la majoria dels vots.

D’aquest procés, en cada circumscripció, queden postulats no menys de dues i fins a vuit candidates per al càrrec.

Comissions de candidatures

Les comissions de candidatures designades a nivell nacional, provincial i municipal tenen la funció d’elaborar i presentar els projectes de candidatures per a delegats a les assemblees provincials i de diputats a l’Assemblea Nacional, així com per a cobrir els càrrecs que trien aquestes i les assemblees municipals.

En tots els casos estan integrades per representants de les organitzacions socials —de treballadors, camperols, estudiants, veïns, dones, etc.— designades per aquestes a sol·licitud de les comissions electorals corresponents. Sempre estan presidides pel representant de la Central de Treballadors de Cuba.

Divulgació de les fotografies i les biografies dels candidats

Conclòs el procés de postulació les comissions electorals de circumscripció són les úniques encarregades de divulgar les fotografies i les biografies dels candidats, per a això les situen en llocs d’afluència de la població.

La biografia de cada candidat recull els mèrits, la capacitat, les condicions personals per a ocupar aquesta responsabilitat i altres per les quals pot ser objecte d’elecció com integrant de l’assemblea municipal.

Qualsevol altra activitat que es realitzi per a aquests fins es porta a terme en igualtat de condicions i no està permesa cap altra forma de propaganda electoral a títol personal o de caràcter individual.

Eleccions de delegats a les assemblees municipals del Poder Popular

El dia assenyalat per a efectuar les eleccions, una hora abans de la fixada per a iniciar la votació, els integrants de les taules electorals es constitueixen en els seus respectius col·legis i comproven que tot estigui llest per a garantir el seu treball, l’estat de les urnes i les condicions creades per a garantir la privadesa del vot.

Per a exercir el vot l’elector presenta el seu carnet d’identitat -o document d’identitat en els casos de membres dels instituts armats- per a acreditar la seva condició d’elector.

Escrutini dels vots als col·legis electorals

Al concloure la votació, el president de la taula electoral obre la urna i procedeix, conjuntament amb els altres membres, a contar els vots.

L’escrutini és públic i pot ser presenciat per representants d’organitzacions socials, els candidats i altres ciutadans. També o poden fer els estrangers que així ho desitgin.

Del resultat de contar els vots es fa constància mitjançant un document oficial al que se li dóna lectura per a coneixement de tots els presents.

Els resultats de la votació, en cada col·legi, amb els vots obtinguts per cada candidat, els anul·lats i els dipositats en blanc, són exposats públicament per a coneixement dels veïns.

Còmput dels vots a la circumscripció electoral

El resultat de la votació de cada col·legi electoral és informat a la Comissió Electoral de Circumscripció, conjuntament amb els altres documents utilitzats en el procés de votació, la qual procedeix a realitzar el còmput de la votació a fi de conèixer el candidat que ha resultat triat.

El resultat d’aquest còmput és donat a conèixer públicament col·locant-ne la informació a l’exterior dels locals dels col·legis electorals i en altres llocs d’afluència de públic.

Comprovació de l’escrutini dels vots per la comissió electoral municipal. Proclamació dels escollits

Rebuts els resultats del còmput de la votació realitzat per les comissions electorals de circumscripció, la comissió electoral municipal procedeix a verificar la seva validesa, proclama els delegats electes i els lliura els seus corresponents certificats d’elecció.

Eleccions de segona volta

Si dels candidats postulats en la circumscripció, dos o més, o cap d’ells obté més de la meitat dels vots vàlids emesos pels electors, la comissió electoral de circumscripció disposa fer una nova elecció dins dels deu dies següents a aquell en que es va efectuar la votació.

Postulació dels candidats a delegats a les assemblees provincials i a diputats de l’Assemblea Nacional del Poder Popular

Les assemblees municipals, constituïdes pels delegats electes per la població, en la data que assenyala el Consell d’Estat, es reuneixen en sessions extraordinàries per a postular als candidats a delegats a les assemblees provincials i a diputats a l’Assemblea Nacional.

Les comissions de candidatures tenen la responsabilitat d’elaborar les propostes, que es formen a partir dels delegats de circumscripció i les propostes de personalitats destacades, bé siguin d’estudiantes, treballadors, científics, intel·lectuals, dirigents, camperols, etc., i presentar a les assemblees municipals els projectes de candidatures a candidats a les assemblees provincials i a diputats, perquè siguin postulats per aquestes.

El president de l’assemblea sotmet a votació la proposta presentada per la comissió de candidatures, la qual es realitza a mà alçada, i resulten postulats com a candidats els que obtinguin més de la meitat dels vots dels delegats presents. Si algun dels proposats no obté aquesta quantitat de vots, la comissió de candidatures presenta una nova proposició, que se sotmet al procediment descrit.

Divulgació dels candidats a delegats a les assemblees provincials i a diputats a la Assemblea Nacional del Poder Popular

Les comissions de candidatures nacionals, provincials i municipals són les encarregades de realitzar les activitats per a facilitar que els electors coneguin als postulats per a delegats a les assemblees provincials i diputats. Per a això exposen en llocs públics la biografia i fotografia de cada candidat i organitzen reunions de veïns en les quals es llegeixen les biografies.

També els candidats, de conjunt, realitzen trobades i intercanvis en centres de treball, estudiantils, cooperatives agrícoles, unitats militars, etc., del territori pel qual han estat postulats, així com realitzen reunions amb els dirigents de les organitzacions socials i amb els electors en barris i poblats.

Eleccions de delegats a les assemblees provincials i de diputats a l’Assemblea Nacional del Poder Popular

L’organització de les eleccions per a delegats provincials i diputats és similar a la que s’aplica per a triar els delegats a les assemblees municipals, encara que per la seva major complexitat presenta alguns aspectes de procediments distints:

• En aquest cas l’elecció es realitza per municipi o districte electoral, ja que en els municipis amb més de cent mil habitants, es creen districtes electorals que poden tenir no menys de cinquanta mil pobladors.

• La comissió electoral municipal realitza el còmput final de la votació i proclama als que resulten electes. En els municipis en els quals s’hagin creats districtes, el còmput final de la votació el fa la comissió electoral de districte i informa dels resultats a la comissió electoral municipal corresponent.

• En aquesta elecció també s’aplica la norma que per a ser triat cada candidat ha de rebre més de la meitat dels vots vàlids emesos en el municipi o districte electoral, segons sigui el cas.

• De no resultar triat un o diversos candidats, el Consell d’Estat decideix el moment de realitzar la seva elecció.

Constitució de l’Assemblea Nacional del Poder Popular. Elecció del president, vice-president i secretari i del Consell d’Estat

Dins d’un termini de quaranta-cinc dies a partir del moment de l’elecció dels diputats a l’Assemblea Nacional del Poder Popular, aquests es reuneixen en lloc, data i hora assenyalat pel consell d’Estat.

Aquesta sessió s’inicia sota la direcció del President de la Comissió Electoral Nacional i requereix la presència de més de la meitat dels diputats triats i en aquesta els diputats presten i subscriuen el jurament dels seus càrrecs i es declara constituïda per a una nova legislatura.

Constituïda l’assemblea, procedeix primer, mitjançant el vot secret i directe, a l’elecció del seu president, vice-president i secretari, i, posteriorment, a la del Consell d’Estat —que és un òrgan permanent de l’Assemblea Nacional que conta amb 31 membres— triant-se al seu President, el Primer Vice-president, cinc Vice-presidents, al Secretari i a la resta dels membres.

Més informació del sistema polític cubà

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: