Ens hi hem deixat la pell

29 04 2010

Qui anava a imaginar-se que el partit de hui entre l’Inter i el Barça esdevindria un reflex de la nostra societat.. L’antifutbol ha guanyat al futbol, les provocacions i actes impresentables han passat una vegada més per sobre de la serietat, la bellesa i la feina ben feta d’un Barça que efectivament s’hi ha deixat la pell.

 

A València, per desgràcia estem més que acostumats a aquesta situació, l’antipolítica guanya dia rere dia a la política, fent de la demagògia i del mal fer, el pa nostre de cada dia. Tot i així sabem que el Barça no es rendirà i seguira plantant cara a la lliga, exactament igual que nosaltres, que tampoc ens rendim i igual que el Barça plantarà cara a l’antifutbol amb futbol, nosaltres colp rere colp seguirem plantant cara a l’antipolítica amb res més que la política.

 

El Barça haurà de guanyar la lliga, perquè com en la nostra lluita, sols hi han dues opcions, o és guanya o és perd, o fas la política o te la fan. O recuperem el país o acabaran d’apropiar-se’l. De vegades sembla que ens trobem en un bucle infinit, que tot siga dit inspira una certa por, però una vegada i una altra, els agrade a alguns o no els agrade, el destí (o potser la bogeria) ens aboca al reflex del Barça i perquè no, potser encara més, del nostre Llevant. El gran Barça demostra quasi contínuament que la feina ben feta té els seus fruits, i per la seua banda, de manera més modesta, el Llevant també demostra que quan les coses es fan bé, tot és possible. No fem dels contratemps la nostra tomba, no ens ho podem permetre.

 

Per això ara més que mai hem de guanyar la lliga, per això ara més que mai hem de recuperar el País. Perquè la feina ben feta no te fronteres ni rival. I nosaltres, una vegada més, ens hi deixarem la pell.





25 d’Abril, una vegada més, doblement lleials

25 04 2010

Un any més, com cada 25 d’Abril, desenes de milers de valencians vam sortir al carrer per a defendre les nostres llibertats nacionals. La manifestació d’enguany però, marca una diferència amb totes les anteriors, una diferència que evidència una resistència que no sols no retrocedeix sinó que aguanta els cops i avança paset a paset. Per primera vegada en la història del 25 d’Abril, la jornada va transcórrer sense cap incident i sense cap provocació, València va ser nostra.

Lluny queden els 9 d’Octubre que havien d’acabar amb llàgrimes als ulls, cada vegada en som més, ells ho saben, ells saben que valència serà nostra, més tard o més prompte, però ho serà. Sols s’ha de donar una condició, que ahir es va donar, tot el nacionalisme català al País Valencià va demostrar que, tot i que no és fàcil, és capaç d’unir-se en un sol acte.

Ahir vam justificar una vegada més les dues “L” que llueix orgullós l’escut de la ciutat de València, les dues “L” de “Lleial” “Lleial”, una vegada més vam demostrar que en la lluita contra Castella i contra el feixisme València sempre és doblement lleial.





A la tercera va la vençuda!

18 04 2010

Hola a tots! Benvinguts a Aixades i Paraules, un nou projecte que encete amb energia. Si sóc sincer, he de reconèixer que és la segona o tercera vegada, potser la quarta, que em decidisc a obrir un bloc i com podeu vore sense massa èxit.. Ara bé vist des de la distància, potser no tenia suficients coses sobre les que parlar, o bé no sabia fer-ho.

Ara, quasi dos anys després d’iniciar el primer bloc (que no aconseguisc recordar com és deia) i de provar tots els serveis distints de blocs existents, estic ací de nou. Amb més ganes que mai inicie un projecte més, i aquest any ja en van molts. Crec que és el moment idoni, sobre aquestes dates fa dos anys justos, pel 25 d’Abril, començava el meu compromís amb una de les entitats de les quals ara forme part activament, ara després d’un últim any extremadament intens (i de vegades estressant), ja no puc parlar sols d’una única entitat, ni d’un sol projecte.

Per a bé o per a mal, tot això m’ha fet viure una infinitat de situacions i experiències que se’m fa necessari abocar a algun lloc. Des de les càrregues policíals al Cabanyal fins a les experiències a Euskal Herria (capaces de fer reflexionar ben a fons), passant per la revitalització d’un municipi que pareixia adormit i que pareix que és comença a moure i que ens donarà moltes coses de les que parlar, un poble que és el reflex de tot un país que pareix que de vegades ens dona l’esquena als qui més l’estimem.

És la primera entrada i no vos vull començar a marejar amb deliris, així que sols dir-vos que ací sereu tots benvinguts i vos convide a participar ja siga mitjançant els  comentaris o fins i tot enviant material si ho considereu necessari.

Ens veiem!